Fa uns dies estava esmorzant mirant els Matins de TV3 (cosa que no havia fet mai a la vida i crec que no tornaré a fer) i tractaven la denúncia d'una irresponsabilitat mèdica. El cas, tot i resultar kafkià, deu ser més comú del que sembla o podem pensar. Un home va entrar a quiròfan per ser operat de la mà esquerra i quan es va despertar de l'anestèsia va veure que la mà operada havia estat la dreta. Ara ha d'esperar a recuperar-se de la mà dreta per poder tornar a ser operat, aquesta vegada esperem que si, de la mà que toca.
Segons va explicar l'afectat, aquest error ha fet que perdés la feina donat que l'empresa no es pot permetre que ell estigui un periode tant llarg (rehabilitació d'una mà i després de l'altre) inactiu. La víctima també va comentar que la mà dreta també estava enquistada però amb molta menor mesura i, segons opinió mèdica, no calia ser operada. I que això no és excusa donat que el braç que estava afeitat per ser operat era l'esquerra i no pas el dret, i també que hi ha TOT un historial mèdic que m'agradaria pensar que en la majoria dels casos es té en compte abans de realitzar una operació.
Suposo que d'errors com aquests en passen forces i que, per sort, no surten a la llum o sinó ningú entraria a cap quiròfan.
Potser a vegades la gran experiència ens fa baixar massa la guàrdia i se'ns desactiven masses alarmes; perquè no vull creure que el món està ple d'incompetents que tenen càrrecs d'excessiva responsabilitat per les seves aptituds. Hi ha la dita de que qui no s'equivoca és perquè no fa però hi ha casos i casos; i quan hi ha en joc vides o salut sóc intransigent.
Per sort no en tots els àmbits els errors humans afecten amb aquesta magnitud. Per deixadesa o vés a saber per quin altre motiu, algú de RRHH de la meva empresa no va notificar una resolució (sabuda per tots) en el temps legalment estipulat (de fet tampoc ho va notificar fora de termini), i com a conseqüència d'aquest error l'empresa ha hagut d'indemnitzar amb 15 dies de sou a unes 150 persones. (si, si... una pasta...)
No sé quants caps han rodat, crec que cap, perquè ja se sap que a les grans empreses a vegades els hi falten diners per algunes coses i després resulta que els en sobren per unes altres.
En el meu cas, gràcies a aquest error humà, podríem dir que l'empresa m'ha regalat una preciosa bicicleta que estic segura que em donarà molts bons moments (que aquest any me'n falten forces).
I és que a vegades, dels errors d'uns, els altres en podem treure molt profit! :)
Vull creure que l'error mèdic va ser totalment involuntari, i a diferència de tu, que aquestes coses no passen sovint! Bé, suposo que en termes de percentatges, són realment ínfims comparats amb les vegades que l'encerten, però si et toca a tu...
ResponEliminaBé, el que volia dir és si l'error de RRHH era igualment involuntari, perquè això de donar tanta indemnització no serà que algú es va prendre la justícia pel seu compte? De totes maneres, pel que fa a tu, benvingut error!
Si si, segur que va ser del tot involuntari, però el braç afeitat era l'altre i no pas el que van obrir... Ja sé que Anatomia de Grey és ficció però no vull ni pensar les converses que tenen mentres toquen músculs i venes. No sé si passen sovint o no, però jo aquest any he viscut una mica d'aprop un cas que ha acabat de la pitjor manera i tot per un error mèdic (que lògicament va acompanyat d'una demanda).
EliminaL'error de RRHH és per pura deixadesa. Per llei has d'avisar per escrit amb 15 dies d'antel·lació la finalització del contracte laboral (i es veu que per mail ja és suficient), i amb un ERE de 150 persones per baixa voluntària i que es va pactar el novembre passat (vull que que tothom sabia quin seria l'últim dia) no es va avisar... Jo crec que és pura deixadesa... Però mira, la bici que m'emporto ;)