Incomunicació

Des de fa un parell de mesos tinc problemes de comunicació amb un client. No és que no ens entenguem o ens malinterpretem (cosa que ja em passa amb altres persones) sino que literalment no hi ha manera de posar-nos en contacte.

Cap dels dos hi posa massa de la seva part perquè a mi només em fa falta posar-m'hi en contacte cada finals de mes per dir-li que pagui, i ell es posa en contacte amb mi cada mitjans de mes per dir-me que paga part i que li digui quin import li queda pendent.

Al principi la situació feia gràcia, després va passar a ser molesta però ara ja ratlla l'absurd. Ell m'envia un mail que jo contesto però em ve retornat perquè té la bústia plena. Llavors jo el truco al mòbil que MAI agafa i li deixo un missatge al contestador. Al cap d'un parell de dies rebo un mail dient que ha vist les meves trucades però que no pot escoltar els missatges gravats, però com que continua amb la bústia del correu plena jo no puc respondre el mail. Tot plegat és el conte de mai acabar. 

Jo, cada vegada que rebo el mail penso: si veus que no et contesto el mail però et truco, perquè no optes per trucar-me i penses que potser tens un problema amb el correu?

Però el millor de tot seria que ell tingués un blog a on expliqués la mateixa situació i digués que quan veu les meves trucades pensa: si veus que no et torno les trucades perquè no penses que potser és perquè no tinc el teu número i per això t'envio mails?

I és que en la comunicació o la falta d'ella també hauríem d'aplicar l'empatia i potser d'aquesta manera ens en sortiriem una mica millor i amb èxit.

Nota de l'autora: Jo sé que ell té el telèfon de la meva oficina, però si l'ha perdut és tan fàcil com buscar-lo per internet. Però com que aquest comentari desvirtualitzaria la conclusió d'aquest post també diré a favor seu que sé a on treballa i el puc anar a buscar (en horari no laboral) i sinó sempre existeix el facebook (tot i que ara em trobi en un estat de desintoxicació).