Vacances des-esperades

Fa temps que vull anar a San Francisco. Tot i els nervis per volar tantes hores i la mandra dels enllaços i canvi d'horari sempre ha sigut, juntament amb Canadà, un dels meus destins-objectius.

Des de fa uns mesos San Francisco s'estava començant a materialitzar. Sense adonar-me'n massa anàvem tenint vol, més endavant la residència, la guia, contactes allà, alguna excursió pensada (que no pagada)... Però de cop, i en la mesura que anaven passant els dies, em vaig trobar fent la maleta per marxar al cap de dos dies. Potser amb l'excusa de que allà teníem "guia turístic" i de que teníem mooooltes hores en endavant per preparar "tot el viatge" ho vam anar deixant per l'últim moment. Això ja hauria d'haver estat una senyal d'alguna cosa...

Jo no crec en el destí ni tampoc hi deixo de creure; simplement no m'ho plantejo. Però en aquest cas les senyals éren tan evidents que no passaven desaparcebudes. 

No ho vaig saber fins l'últim moment però va anar ben just de que l'E no pogués agafar les vacances per problemes a la feina (una feinada de nassos). Una vegada allà, i quan ja estàvem facturant, l'E va adonar-se que s'havia deixat el paper del visat (pagat) a la taula del menjador, i sense el visat no podria entrar als EUA. Contra totes les senyals vam demanar el favor d'utilitzar un ordinador amb connexió a internet i una impresora i va tornar a sol·licitar el visat (i a tornar-lo a pagar) però aquesta vegada no va ser autoritzat a l'instant si no que va quedar pendent d'estudi.

En el moment que el vol s'havia d'enlairar hi havia una boira molt espesa a l'aeroport de Frankfurt (enllaç) i ens van fer esperar a que s'escampés, però mentres el nostre vol direcció San Francisco si que estava aterrant i per tant, a diferència del nostre, si que anava a l'hora. Vam perdre l'enllaç per una hora i amb nosaltres unes dues mil persones més que també enllaçaven allà per un vol intercontinental. Vam esperar 17 hores  per ser ateses pel departament d'atenció al client.

Quan ens va tocar el torn hi havia un vol a San Francisco, arribàvem un o dos dies més tard del previst, però mil vegades més cansades. Haguéssim pogut marxar però les senyals continuaven marcant problemes. Les maletes teníen molts números d'estar perdudes (que de fet ho estàn encara) i l'E tenia un visat pendent. 

Podíem agafar el vol, arribar al destí molt cansades, sense maletes i tenir problemes a l'aduana perquè l'E pogués entrar; o podíem desistir, fer marxa enrera per agafar més empenta quan arribés el moment oportú per anar a San Francisco. I així ho hem fet. San Francisco torna a ser un destí-objectiu i ara amb més ganes que mai.