Últimament estan molt de moda les frases i els dibuixos
motivacionals. Jo no les criticaré perquè en sóc força fan, però crec
que a vegades les apliquem als temes que ens interessen sense ser les
més adequades i acaben generant un efecte erroni.
Per exemple, aquesta foto et diu que no et rendeixis per aconseguir el que vols perquè no saps mai quan et falta per aconseguir-ho. Jo fa més d'un parell de mesos que la segueixo, inclús tinc una cançó motivacional i tot (I won't give up del Jason Mraz). No enganyaré a ningú si dic que moltes vegades he estat a punt de donar-me per vençuda i donar la volta, però sempre ha passat alguna cosa, o he rebut alguna senyal o simplement se'm trencava el cor al girar-me i he decidit continuar. Les vegades que em volia donar la volta acabava pensant... no espera, aguanta una mica més perquè potser al final ho aconsegueixes.
Per exemple, aquesta foto et diu que no et rendeixis per aconseguir el que vols perquè no saps mai quan et falta per aconseguir-ho. Jo fa més d'un parell de mesos que la segueixo, inclús tinc una cançó motivacional i tot (I won't give up del Jason Mraz). No enganyaré a ningú si dic que moltes vegades he estat a punt de donar-me per vençuda i donar la volta, però sempre ha passat alguna cosa, o he rebut alguna senyal o simplement se'm trencava el cor al girar-me i he decidit continuar. Les vegades que em volia donar la volta acabava pensant... no espera, aguanta una mica més perquè potser al final ho aconsegueixes.
Però el problema ve quan la voluntat d'una altra persona també hi ha
d'intervenir. Bé, de fet no, de fet el problema ve quan saps que si et
dones la volta i abandones, la voluntat de l'altre persona no canviarà i
per tant penses que encara has d'aguantar més. I el problema radica en
que estàs vivint un engany perquè si després de tant picar la paret tens
la plena seguretat de que si et dones la volta no passarà res el que
toca és assumir que t'has de donar la volta. Perquè quan acabaràs de
picar la paret no hi haurà res, o que el que hi haurà no durà el teu
nom.
Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, però tard o d'hora
s'acaba perdent i llavors ve quan, per dur que sigui donar la volta,
t'has de girar, perquè a darrera la paret tu hi esperes un rojo pasión i
hi ha un fantàstic groc ben llampant, que és perfecte i també va bé,
però el rojo pasión està en una altra banda. I aprens que no passa res
per donar-te la volta perquè has disfrutat del camí, hi ha hagut algunes
pedres però ha estat molt agradable i te'n vas amb un bon record i amb
coses apreses. Sempre és bonic estimar i donar encara que el que es rebi no sigui de la mateixa manera.
I per seguir amb la tònica dels últims posts avui toca un altre
propòsit. El 2013 serà any de tancar portes per obrir-ne d'altres. Amb
tants propòsits algun el compliré segur!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada