Vaig començar aquest post fa força dies, però per una cosa o per l'altra mai l'acabava d'enllestir. De fet ara ja no tenia sentit acabar-lo i s'ha anat diluint pel camí.
No puc continuar-lo perquè ja no recordo amb exactitud el que vaig sentir. Segur que era molt més fort del que sento ara, que ja me n'he fet a la idea. Però igualment el fet es mereix un post, perquè és un canvi, i perquè és important per mi.
Després de quasibé 4 anys atrapada en un lloc que m'aixafava, que no només no em deixava créixer sino que m'ofegava, en un gris que va matar mica en mica totes les meves il·lusions, les meves inquietuds i fins i tot les meves esperances, ha arribat el canvi més esperat.
Un dilluns disfressat d'un dia qualsevol va portar color a la grisor que ens envoltava, i de la mà d'un home nou ens va presentar el gran canvi: el nou jefe. Mateix nom i mateix gènere però el dia a la nit més fosca.
Jo tinc el defecte de ser una mica aversa als canvis, però aquest el necessitava des de feia massa temps.
Aquests dies també m'he trobat un altre defecte, dipositar masses esperances o il·lusions no del tot fundades a resultats que no tenen perquè arribar. Però tot i que ja sé que un Pep Guardiola seria demanar massa, qualsevol millora serà molt benvinguda.
Diuen que les papallones signifiquen canvis, doncs jo en penjo desenes esperant que el canvi sigui radical. Per cert, el puzzle l'he fet jo.
* Aquest post es publica mentre estic fent la primera reunió d'oficina amb el nou director. Ja que no el vaig publicar el dia que es va produir el canvi trobo adequat que es publiqui en el traspàs simbòlic d'atribucions.
me n'alegro molt!
ResponEliminamai has de deixar de dipositar les teves esperances en els teus desitjos. Mai ningú et pot assegurar que no es facin realitat. Només depenen de tu i de la força amb els que lluitis.
ResponElimina